Els temps han canviat. I de la mateixa manera que els xinesos, als bars, ens mostren com està l'hosteleria, la pornografia ens diu a quina temperatura està la nostra societat.
La realitat és que malgrat la pornografia viu el seu moment més popular, quasi no queden Sales X a la ciutat, i les que continuen dempeus veuen irrefrenablement com es buiden les butaques de vellut vermell. Enrere ha quedat la glòria d'en Rocco Sigfreddi i els seus dos pams, o l'estrena de "Ginger en las Rocas" amb contorsions quasi incompatibles amb la vida.
La pornografia ha sortit dels cinemes, per envair tot allò que abans li era vetat.
Alguns diran que les noves tecnologies en són les responsables, què el consum de pornografia des de la intimitat de la llar, ha causat la derrota de les Sales X. Però estan ben equivocats. La pornografia, ha mutat.
Hem viscut, sense mirar, un canvi de concepte. Un canvi portat per la substitució d'una paraula en la seva definició inicial. El que abans enteniem com - Aquells materials, imatges o reproduccions que representen actes sexuals amb la finalitat de provocar excitació sexual al receptor.- Ara, el triomf rau, en que ofensiu ocupa el que era sexual - Aquells materials, imatges o reproduccions que representen actes ofensius amb la finalitat de provocar excitació ofensiva al receptor.-
L'èxit d'alliberar-la de la seva component principal,més enllà de transformar el seu contingut, ha fet què, la pornografia, abandoni les sales acompanyada per les "elits" de la burgesia benestant, per gaudir, d'omnipresent visibilitat i generosa majoria; que ja no s'ha d'amagar si desnona o caça elefants.
Segurament, no hi ha una data concreta per aquest traspàs de significat. Ha estat un procès lent, probablement és va obrir amb un primer insult al qui ningú va fer callar. Tal vegada, la inactivitat sexual de la conferència episcopal va fomentar el canvi de paraula, o potser, només va ser culpa d'un coix amb cognom de sants. No ho sé, i pel cas és igual. Fos com fos, el silenci d'allò políticament correcte, o la vehemència del qui es creu amb la veritat, han fet petits els cinemes i grans alguns mitjans. Es permet actuar com un autèntic fill de puta, sempre que al darrera hi hagi una justificació moral. S'ha guanyat en les formes i s'ha perdut en modals
I amb la subtilat pròpia del nostre món, hem passat de les Sales X a la televisió basura, del sexe anal a la política governamental, del desplegable central a Intereconomía, o encara pitjor, d'"Emmanuel,la antivirgen" a "Maruhenda, el pprofesional".
La pornografia s'ha alliberat. I el que abans feia vergonya ara és d'ús social. Només cal tindre la boca més gran que Garganta Profunda, per ser-ne una estrella rutilant.
Potser no tornarem a veure en Siffredi vestit de "butaner" però, el porno actual, és més brut que els seus mitjons blancs.
Aquí en tindrem algun detall.
Benvinguts a la darrera Sala X de la ciutat.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada