dissabte, 1 de març del 2014

Spanish Style

Sempre he pensat que si el procès sobiranista hagués estat tractat pels polítics espanyols (genericament parlant) com una proposta d'exhibició d'idees i contraposició d'arguments. La lluita principal tindria com a nucli dur la dialèctica, i el respecte el seu marc. Però clar, si això passés, no estaríem parlant d'Espanya.

Raons històriques a banda, que solen tenir la lletra del qui guanya, els motius d'aquest menyspreu (més que bel·ligerància), de gran part de política espanyola en vers la determinació catalana, és que no creuen en la grandària de l'adversari. No és personal, ho tinc clar, ha estat l'etern spanish style, el de tota la vida. I com també sempre ha passat, el menyspreu es converteix en l'avantsala d'una desfeta, sigui al Sàhara, les Filipines o Llatinoamèrica.

Ara, a més, l'adversari no és només Catalunya. És una manera de fer, una imatge al món. És dir a tothom que sotmeten la democràcia d'una consulta a una llei, emparada per tecnòcrates franquistes, i votada, al seu moment, sota condicions que, avui en dia, invalidarien qualsevol urna. I francament, diran que és un assumpte intern, però explicar que val més un paper que la voluntat de molta gent, no deu ser gens fàcil per molts cables que enviïn a totes les ambaixades d'Espanya. Gens malament per un simple assumpte intern. Ara ja ho deuen saber fins i tot a Uganda.


Tot diu que, amb o sense consulta, aconseguirem la independència d'Espanya. Tindria por si arribessin arguments per continuar com estem ara, però només sento que la Constitución ve de Moisès i que Catalunya és "tierra conquistada",i bordant, mai s'ha guanyat cap batalla. Ara bé, imbècils no són, i el temor es que acostumen a vendre cara la pell, sobretot quan, la que es juguen, no és la seva.

dijous, 23 de gener del 2014

Lie Coca Cola

Estimats senyors de la Cocacola.

Desprès de llegir ahir a la premsa que havien decidit tancar 4 fàbriques i despatxar 750 treballadors, el primer que em va passar pel cap, era pensar, "Quins cabrons!".

Però serenat per una copa de whisky, amb gel i sense el seu edulcorant, vaig decidir informar-me una mica millor. No podia ser que una companyia tan emblemàtica, tingues tants problemes per tirar endavant.
I per això, he passat unes hores buscant informació, i ho he fet amb les dues eines que tinc més a l'abast. Els bars i internet.

He anat a set bars del barri, 4 eren xinesos, dos catalans, i el darrer no ho sabria dir. Allà, en tots ells, he començat la meva investigació de camp demanant una Pepsicola, i tret d'un dels xinesos que m'ha tret una llauna que era una copia (PetiCola), la resta m'han dit que només tenien Cocacola.

De tornada a casa amb aquestes dades al sarró, he pensat que la mostra no tenia prou pes, que potser si que ara venen menys, i era clar que havia de cercar més informació. Tot i que no em treia del cap el drama que estarà passant la Pepsicola, si vostès amb el monopoli tenen dificultats, ells estaran a l'abisme del suïcidi, imaginava.
Ja a casa, un pel tajat la veritat, no penseu que m'he fotut set cocacoles soles, he encès l'ordinador, i he buscat informació especifica de Cocacola España, que és com l'empresa està registrada.
Allà, entre molts articles econòmics, que m'ha fet molt pal llegir, no he acabat de treure'n l'aigua clara. A tots ells parlaven de que vostès havien tingut beneficis els darrers 10 anys, i que el passat 2013 van dir que esperaven facturar 3000 milions d'euros el present any, dins tot allò que era el seu mercat (Estat espanyol, Portugal i Andorra).
M'ha sobtat també que la seva directora general sigui catalana, Sol Daurella. Curiós, en una marca que s'ha negat sistemàticament etiquetar en català. Però no m'he volgut desviar del que em volia ocupar.
I no em quadrava, senyors i senyora de la CocaCola, que si tenen beneficis, 15 fàbriques i 15000 treballadors, com pot ser que en despatxin a 750?.
O és que m'estan dient que he estat tota la nit, de bar en bar i de web en web, quan el primer que vaig pensar era l'encertada?

Si és així, si és com he llegit, pensaré que molt parlar de diners, moltes tocades de collons nadalenques, però per vostès, lo més important de la gent, es que puguin tenir el nom en una llauna.
Doncs vinga, vagin gravant amb sang el dels 750 despatxats, per la "Chispa de la Vida".